Durante el curso 2007-2008 nuestro instituto participó en el Programa ESCIVE, convocado por el FECYT
Había que intentarlo, aprovechar la oportunidad y ver si nuestro alumnado podía disfrutar de una interesante experiencia en Universidades de Epaña y Portugal.
Se propuso la iniciciativa y tres alumnas: Marta, Bárbara y Alma, decidieron presentarse y ver si conseguían la beca
Finalmente Bárbara tuvo la suerte de ser seleccionada!!!!
La experiencia consistia en una estancia de investigación en el Instituto de
Biologia Molecular y Celular (IPATIMUP) de Oporto-Portugal
Y aquí deja testimonio de su paso por el IES Isabel de Villena y su primera experiencia por Europa
7 al 18 de Julio de 2008
7 al 18 de Julio de 2008
Juliol de 2008.
Existeix un pont que va de la infància
a la joventut. Cadascú el creua el millor que pot. I no és fàcil arribar a l’altre
costat però quan ho aconsegueixes es descobreix un món diferent al que havíem
vist amb ulls de xiquets.
Eixe món està esperant els que
tenen el coratge de somiar i lluitar pels seus somnis, de córrer riscs, tot i
amb la seua por.
El món necessita esperits rebels
que pugan canviar-lo perquè cada dia siga millor. Fa falta joves que
s’atreveixin a enfrontar la vida amb noblesa i amor i requereix de persones amb
ganes d’aprendre i no només les matèries que s’imparteixen a escoles i
instituts, sinó d’aprendre molt més; aprendre a viure lliurement.
Per això jo em sent tan afortunada
d’haver sigut (i ser) part d’aquest institut. Ací no només vaig aprendre
llengües, ciències o música, vaig aprendre la importància de lluitar per la
justícia, vaig aprendre que viatjant es creix molt com a persona, vaig aprendre
que la paraula “normal” és subjectiva, vaig aprendre pensar i, el millor de
tot, vaig aprendre a aprendre.
Haver estat a aquest institut sis
anys de la meua vida, sis dels anys més importants per formar la personalitat, és
una de les millors coses que m’ha pogut passar. Vaig tindre molta sort amb els
companys que m’acompanyaren i vaig tindre molta més sort amb els professors. Professors
que actualment són amics i que m’ensenyaren la matèria de les assignatures que
impartien però que també m’ensenyaren a ser millor persona i em van donar la
oportunitat de viure experiències sense les que jo no seria qui sóc hui en dia.
Recorde festes de graduació
exercint de presentadora. Recorde aquelles xerrades sobre sexualitat o sobre
feminisme o sobre com era l’escola durant la República. Recorde els esternuts
de Ana Frías i la lletra il·legible de Àngels. Recorde aquell viatge cultural a
Londres (va ser la primera volta que pujava a un avió) i els intercanvis a
Holanda, Alemanya i Polònia. I també recorde aquell juliol de 2008; aquell viatge
a Oporto amb 16 anys (va ser la primera vegada que viatjava a soles)
gràcies a una beca.
No ens hem d’enganyar, avui dia,
si vols estudiar una carrera universitària o si vols obtindre la majoria de les
beques d’estudi és important obtindre bones qualificacions. Però per a mi hi ha
una cosa que és més important que açò i es creure en un mateix, treballar molt
i saber aprofitar les oportunitats que apareixen a la teua vida encara que en
un primer moment facen por.
Recorde aquell matí que Adela em
va portar, junt a dos companyes més, al seu departament i ens va contar en què
consistia eixa beca d’estudis. No demanaven ni un expedient brillant (jo mai he
sigut una xica de 10) ni una renda econòmica determinada, només consistia en
respondre unes qüestions i enviar-les. Em preguntaven pel llibre que més
m’agradava, pels destins als que m’agradaria viatjar, quines eren les meues
aficions, quants idiomes coneixia..., i que si haguera tingut la oportunitat de
ser un personatge històric, qui seria i per què (i jo ho tenia claríssim, seria
Cleopatra. I quina història els vaig contar!). Hi havia tres destins possibles,
dos a Espanya i un a Portugal i cada destí tenia diverses opcions d’estudi:
arqueologia, idiomes, salut...
Vaig aconseguir que em concediren
la beca i vaig tindre la sort d’estar estudiant durant 14 dies a l’Institut de
Biologia Molecular i Cel·lular (IPATIMUP) de Oporto el càncer de colon i,
encara que he acabat estudiant Dret, va ser una de les millors vivències que he
tingut.
Participàvem vuit estudiants de la
mateixa edat, quatre portuguesos i quatre d’Espanya, el que ens permetia
relacionar-nos amb nova gent, i treballàvem en parelles junt els investigadors.
Vam estar allotjades a una residència d’estudiants que comptava amb gent de tot
el món, on cadascuna de les estudiants que participàvem a aquest projecte
teníem la nostra habitació individual. I, com que érem totes menors d’edat,
teníem dos responsables: un als laboratoris i altra amb la que passàvem el
temps lliure i ens portava a conèixer la ciutat.
El projecte consistia en fer un
estudi de com es reprodueix el càncer de colon, quines característiques
presenta i com es podia previndre i/o trobar una cura. Acudíem de dilluns a
divendres de 9h del matí a 18h de la vesprada als laboratoris i seguíem les
indicacions de la nostra investigadora, Sérgia, junt a la que treballàvem fent
diferents pràctiques. I, sense dubte, el que més em va agradar de tot és que
ens deixaven fer les pràctiques a nosaltres, doncs que dipositen eixa confiança
en una estudiant de 16 anys et fa sentir molt bé, per una part perquè a
l’escola la major part de les matèries són teòriques i, per altra part, perquè
el que vas a fer en aquestes ocasions no vas a poder fer-lo a cap altre lloc.
El temps lliure el passàvem
descobrint la ciutat junt a la nostra responsable i els amics de la residència.
Amb aquest viatge vaig descobrir
una ciutat plena d’encants en la que es troba una de les biblioteques més
meravelloses i boniques del món on podia passar hores i hores. Vaig conèixer el
que és treballar per vocació al compartir el meu temps amb els investigadors
(metges, biòlegs, infermers, químics...), els quals podien passar hores i dies
als laboratoris comprovant i esperant els resultats de les seues proves a canvi
d’un salari res proporcional a les seues hores d’estudi. Vaig adonar-me’n que
per aprendre un idioma el millor és viatjar i relacionar-te directament amb els
seus ciutadans que no només t’ensenyaran el seu idioma, sinó també la seua
cultura i costums. Vaig aconseguir superar moltes barreres quan vaig tindre que
presentar davant els càrrecs directius del laboratori els resultats del meu projecte,
i en portuguès!
No puc dir res més que va ser una
experiència que mai podré oblidar, junt a altres que tant han aportat a la meua
vida personal i professional. Quina sort haver comptat amb persones que han
confiat en mi i que m’han deixat viure oportunitats meravelloses!
Gràcies IES ISABEL DE VILLENA per
haver-me ensenyat tant.
Bárbara Estévez Giménez
No hay comentarios:
Publicar un comentario